Seguin l´instint de supervivència lluitem per defensar la nostra estabilitat com qualsevol treballador, ser Marxant cada dia és més complicat, més enllà del que veuen els demés des de fora del sector... des de dins podem observar la quantitat d´aigua bruta que hi ha disfressada de bones paraules i pèssima gestió, cansats de precarietat, d´impostos, injustícies, inclús d´amenaces que mermen la nostra seguretat com a petites empreses... treballar és la nostra obligació, sempre ens podem decantar per acceptar el nostre present, ens podem quedar parats en el temps i ser la última brossa de la deixalleria, ens podem retirar amb el cap baix pensan que no tenim cap més opció, els depredadors en diran bé de la nostra rendició, en faran un banquet i s´ompliran les butxaques del fruit de la nostra suor, avui en dia demanen currículums per atendre una simple trucada i ser acceptat en un lloc de treball, em sap greu dir que estem molt lluny de tenir personal capacitat dins els càrrecs que haríen de portar una gestió com cal, som un sector que ofereix un volum de negoci, turisme, comerç i vida, serem capaços de rentar-nos la cara nosaltres solets?.